Estic molt emocionada, acabo de llegir els vostres escrits i no puc parar de plorar!!!
Ja us trobo a faltar.
Gràcies per ser com sou, per fer que cada dia hi apareixi un somriure a la meva cara, per tenir il·lusió i emoció per descobrir, per haver fet possible que en aquests dos anys haguem creat un vincle difícil de trencar, per escoltar-nos, per compartir el bo i el dolent, per recórrer camins que ens han portat a comprendre el món que habitem, ... i sobretot per estimar-nos com ens volem.
Ha estat d'aquesta manera que hem anat creant la nostra vida d'aula.
Només espero que hagi estat un fins aviat, ja que ens falten encara molts camins per recórrer junts.
Gràcies per les vostres paraules, en el meu cor estan!!!
Us estimo molt molt!!!
Ana Nosovitzky